El llenguatge corporal, una manera d’expresar les emocions

Charles Darwin, ja, al 1872, va començar a investigar sobre les emocions. Amb el llibre  “L’expressió de les emocions en homes i animals”,  ja assenyalava que havia expressions que reflecteixen emocions que són universals. A partir d’aquell moment fins al dia d’avui, multitud de teòrics, psicòlegs, científics han aprofundit en aquest camp.

Per allà l’any de 1967, el professor Albert Mehrabian de la UCLA va realitzar una de les investigacions sobre comunicació no verbal més famoses i amb més ressó. L’objectiu era clar: mesurar la importància de l’expressió facial i el to de veu quan ens comuniquem; el seu treball va llançar resultats que encara avui donen a parlar.

Segons Mehrabian, atribueix un 55% de la comunicació a través de les expressions facials-corporals, un 38% al parallenguatge (el volum, el to, les velocitats i les pauses, la vocalització…vaja, l’entonació i la pronunciació) i només un 7%  en la capacitat que tenim per influir amb la paraula.

Si que es cert el llenguatge corporal, i la veu incideixen molt en la recepció del missatge, depenent de com diem les coses i com ens expressem a través de moviments o expressions facials, entonació… podem donar entendre una cosa o un altre, però el treball de Mehrabian ha estat malinterpretat freqüentment fins al punt de que la “regla 7% -38% -55%”  ha portat a afirmacions com “que en qualsevol situació comunicativa, el significat del missatge es transmet fonamentalment de manera no verbal, no mitjançant el significat de les paraules”. Això és exagerat i es deu a una generalització indeguda ja que els experiments de Mehrabian eren específics. El projecte consistia en demanar-li a una persona que digués una paraula, com per exemple “Estimat” o “Terrible”, i un observador havia de determinar la rellevància semàntica (què significa la paraula) i si el to de veu i l’expressió facial eren importants en la definició del conjunt.  El mateix Albert Mehrabian aclareix a la seva pàgina web la sobredimenció que s’ha donat del seu estudi.

comunicacion_noverbal-

Però tot i la sobredimenció del seu estudi, es ben certa l’influència del llenguatge corporal i facial, i el què podem transmetre a través d’ells. Personalment, m’apassiona el món de la comunicació no verbal. Considero que es una part important en les relacions personals i professionals. Per això, m’agradaria analitzar una mica l’importància d’aquest llenguatge en les properes entrades d’aquest blog.

Les nostres faccions, la cara,son la nostra identitat primària, les arrugues, els solcs, son el resultat de moviments repetitius de les nostres expresions al llarg de la nostra vida. Hi ha experts en morfopsicologia que afirmen que a partir dels quaranta, tots tenim la cara que al llarg dels anys, hem anat adquirint segons les nostres vivències, la nostar forma de ser, els sentiments i, es clar, la nostra base hereditària.

És a través d’aquesta part del cos amb la que establim les relacions. El somriure, la mirada son dos elements amb els que ni tant sols, a vegades, necessiten estar acompanyats de la paraula.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: