El consum dual dels usuaris en entorns analògics i digitals

En la societat coexisteixen els mitjans analògics i els mitjans digitals, per tant, vivim en una dualitat de consum de mitjans de comunicació i en una transició cap a un model de comunicació sintètica, on hi conviuen els mitjans de massa tradicionals, els models de mitjans diferents, adreçats a grups més personalitzats i tots interrelacionats i articulats en xarxa. Com diu Cardoso en la seva tesis, el sistema de mitjans que se’n deriva es divideix en dos metasistemes: el metasistema d’entreteniment, que situa la televisió com a element central, i deixa un paper secundari però cada cop més important a Internet i als jocs multimèdia, i el metasistema d’informació.

Per exemple, la televisió, amb l’apagada analògica, apareixen multitud de canals nous o “canals de segona” on ofereixen la reposició dels nostres programes o series favorites. Avui dia, amb Internet, aquests programes o produccions de ficció els podem trobar a la xarxa, en els seus llocs web on els podràs visualitzar (Televisió a la carta) o inclús descarregar-los i veure’ls en el teu televisió, PC o dispositiu mòbil. El sector audiovisual viu una important transformació, tant de l’oferta com del consum, en el marc de la convergència digital

Segons l’informe “La Societat de la Informació a España 2012” de la Fundació Telefónica, constata que un any més depenem en major mesura del digital i Internet per realitzar les nostres activitats més quotidianes. Com ens comuniquem amb les persones que ens envolten, com interactuem amb d’altres que només coneixem virtualment, les relacions amb l’administració, molt més obertes, com ens informem o estudiem (cas del a UOC), com, les empreses, estan molt més integrades a les xarxes… i això  ens fa ser més actius i productius personalment i professionalment. El consumidor de continguts ara, més que mai, te la necessitat d’analitzar la informació de manera crítica i ser ell mateix el productor de continguts, compartint, generant i col·laborant en xarxa, per tant ens convertim en consumidors proactius. La dimensió participativa que aporta Internet ens fa ser productors i consumidors alhora.

Internet ofereix alhora serveis per a tothom i serveis individualitzats, és un sistema d’informació i un mitjà de comunicació social. Es interpersonal i alhora, de massa.(Cardoso,2010 127-128)

La consolidació d’un sistema multimediàtic en els avenços tècnics, faciliten l’aparició de nous mitjans que afavoreixen la transformació o adaptació dels mitjans vells obtenint una convergència de modalitats.  Aquesta situació ha trastocat l’ordre dels mitjans i rols professionals, i una de les moltes conseqüències de la digitalització dels mitjans és que els consumidors actuem com a generadors de continguts i treballen en comunitat per mitjà de les xarxes. Tal i com defineix Pierre Levy, expert en cibercultures, denomina aquesta acció, com a “intel•ligència col•lectiva”. (Inteligencia colectiva – ciberespacio – pag.20).

Aquesta nova onada de nous valors com la col·laboració, compartir, la transparència, ha fet que la introducció a les nostres vides, dels dispositius mòbils i la web 2.0, faci més ràpida la transmissió d’informació i  coneixement, i ens converteixi en generadores  de contingut.

Word cloud for Participatory culture

 

Imatge de Fotolia

Amb tot això, la nostra dieta de consum de mitjans es ben variada, segons les nostres preferències i tendències socials, podem consumir mitjans analògics alhora que mitjans digitals.

Per posar un exemple i entendre millor del que estem parlant, personalment, exerceixo un consum dual dels mitjans de comunicació, ja que de bon matí connecto la radio per posar-me al dia de les notícies en general, quan hi ha algun tema del que tracten que m’interessa, rebusco a Internet per ampliar aquesta informació o em connecto a plataformes, com per exemple, Twitter per saber què s’està dient a la xarxa sobre aquest tema en concret.

La introducció dels dispositius mòbils com l’Iphone em permeten estar connectada constantment, si vull llegir el diari, ho puc fer online, ja que comprar-me l’edició en paper cada dia em suposa una despesa que, a la xarxa, em pot sortir gratuïta o amb un pagament mínim via subscripció (com en el cas de La Vanguardia o el diari ARA entre altres), així mateix, consumeixo revistes mensuals com la Forbes on, a banda de llegir les entrevistes o articles “en paper”, les puc ampliar al seu lloc web o en aplicacions creades per sistemes com Apple o Android.

Considero que sóc proactiva tant per les meves aportacions personals a la xarxa, a través de xarxes socials com Twitter o Facebook, però també a través dels diferents blogs que consumeixo, col·laboro o edito. Tinc un blog personal on genero contingut relacionat amb el món de la comunicació. Això es a conseqüència d’estudiar a una universitat online com es la UOC, en aquest grau de comunicació, on intento plasmar tot allò que vaig aprenent a la xarxa. També, fa uns anys, en la meva vida laboral he vist la importància d’introduir les xarxes i la web 2.0 per ampliar el radi d’acció de la meva empresa, amb la qual cosa, varem fer un blog professional on creem contingut relacionat amb el nostre sector, el món de la ferreteria i el bricolatge. Això ens permet interactuar amb molta gent, generar sinèrgies i contingut de qualitat, donar-nos a conèixer i, evidentment vendre.(Octofocus – Ferreteria 2.0)

Fins i tot la televisió ens fa estar relacionat amb el món digital. Si seguim programes de debat, podem estar interactuant a través d’etiquetes o hashtags en diferents plataformes on podem formular preguntes, generar converses i interactuar, d’alguna manera, amb el tema que està tractant el programa. Així mateix, passa amb la radio, on a través, també, d’aquestes formules d’etiquetes, podem interactuar, participar, col·laborar i compartir experiències.

Penso fermament que avui dia, en societats desenvolupades i connectades en xarxa, tenen un consum dual de mitjans de comunicació i d’entreteniment que es inevitable i que, en un futur, altres societats arribaran a aquest nivell completant una societat xarxa totalment connectada.

Dades extretes de:

Informe: Fundación Telefónica. La Sociedad de la Información en España 2012.

Informe: Sociedad de la Información. Orange 2013. ‘Continguts digitals’ i ‘ciutadania digital’

COBO, C.; PARDO, H. Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Barcelona/México D.F.: Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Blacso México, 2007:

Cardoso, Gustavo. “De la comunicación de masa a la comunicación en red: modelos comunicacionales y la sociedad de información” Portal de Comunicación

Modelos comunicacionales y sociedad informacionalPeriodismo digital ya

Inteligencia colectiva, Pierre Lévy – ¿Qué es la inteligencia colectiva? – Pag. 20 –

Octofocus Ferreteria 2.0

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: