Tendències principals que presenten les xarxes mundials i Conglomerats Multimèdia

L’evolució de les noves tecnologies adaptades als mitjans de comunicació, ha donat a la indústria moltes possibilitats per desenvolupar nous productes i serveis, amb sistemes d’entreteniment i sistemes d’informació. La consolidació d’un sistema multimediàtic en els avenços tècnics, faciliten l’aparició de nous mitjans que conviuen i afavoreixen la transformació dels mitjans vells. Aquesta situació ha trastocat l’ordre dels mitjans, les estructures empresarials i els rols professionals, que han tingut que adaptar-se a aquesta nova tendència de consum on, les estructures organitzatives i institucionals de la comunicació, es a dir,els emissors, receptors i les audiències s’han vist afectades per una transformació deguda a la comercialització, globalització i concentració de les empreses, en conglomerats i per la diversificació dels mercats, fomentant la convergència empresarial que aglutina diferents sectors tant de la comercialització com de la comunicació.

La televisió, la radio i la premsa s’han vist afectades per aquests avenços i han estat el primer conjunt de fusions lògiques per a conglomerats multimèdia, assolint la força empresarial essencial per arribar als mercats mundials i globals.

El concepte de “convergència” i de “globalització”, desperten certes emocions  entre els propietaris de mitjans de comunicació i els consumidors d’informació. La convergència comporta el disgregació de les barreres entre els principals tipus de mitjans de comunicació, i la globalització obre un forat en les fronteres polítiques i dóna peu a organitzacions internacionals de comunicació, que actuen fora de la supervisió local.

La convergència i la globalització són el resultat de l’evolució de les tecnologies digitals, no només existeixen els processos comunicatius, sinó que també els processos participatius per part de conglomerats (fabricants, serveis, polítiques) que volen controlar tots aquests processos socials i d’oci dels consumidors/usuaris. (un exemple, és el cas Steve Jobs, o Bill Gates, participants en els processos de comunicació i evolució de sistemes multimèdia per a la difusió)

Les infraestructures tecnològiques i el desenvolupament de les connexions per cable, satèl·lit o sense fil (telefonia o tecnologia intel·ligent) , han reformulat el concepte de comunicació, passant a la personalització i diferenciació que ens permeten les tecnologies digitals en mitjans com la televisió i la radio  i premsa, ha portat a una expansió dels productes i els canals de difusió (Internet) que ha propiciat al desenvolupament de xarxes horitzontals de comunicació.

Donada la gran quantitat de canvis i novetats que apareixen i desapareixen a un ritme vertiginós, no resulta fàcil seleccionar quines seran les deu més rellevants i duradores. Encara que de algunes d’aquestes tendències ja es porta temps parlant, com és el cas de l’Bigdata o la TV social, és previsible que el 2013 sigui el seu any de consolidació. Aquesta és una petita selecció realitzada per Roca Salvatella

 

TABLA_TENDENCIAS2013-cast

Avui dia estem envoltats per un món multimèdia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicació i informació contínuament adaptant-se per satisfer demandes creades per la pròpia tecnologia i canviant la manera de crear, consumir, aprendre i interactuar uns amb els altres amb formules de d’autocomunicació de masses on els usuaris, particulars, organitzacions, governs i empreses poden crear el seu propi contingut (cas YouTube, 2005)

Però en la societat xarxa, les organitzacions de les xarxes de comunicació de les empreses multimèdia, es basen, sobretot, en una lògica de negoci. Tots aquests conglomerats empresarials, no podrien funcionar sense una base econòmica, sense un finançament, on els anunciants, els patrocinadors corporatius (tant privats com públics) i les quotes abonades per part dels consumidors, son la base del seu finançament i del seu benefici.

Avui dia, la base per a que les empreses de comunicació segueixin vigents és  el “share”, les audiències marquen el seguiment dels canals de comunicació i els mitjans son, predominantment, un negoci. La globalització, la digitalització i el treball en xarxa, ha alterat radicalment les empreses mediàtiques, per tant, el capital es global, mentre que les identitats son locals o nacionals.

Val a dir que, una de les tendències de major importància és, sens dubte, el control oligopolístic,  la interdependència estratègica, les reaccions i decisions d’una d’aquestes empreses afecten i són afectades per les accions i decisions de les altres participants, per tant ja no és un monopoli per part d’una sola empresa que decideix, sinó que el conjunt d’empreses marquen la dinàmica i seguiment del mitjà. (polítics, religiosos, empresaris, marcant aliances….)

Per tant, podríem dir que, la titularitat o concentració de la propietat, la personalització, diversificació i segmentació de les audiències, la regulació o control de les corporacions i xarxes mundials, la publicitat, però sobretot l’entrada de les tecnologies sense fil i Internet, marquen les tendències claus en els mitjans de comunicació actuals.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: